DECRET 271/2001, de 9 d'octubre, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris que han de complir els serveis de balneoteràpia i d'hidroteràpia.

El Decret 183/1981, de 2 de juliol, sobre normes per a condicions i requisits que han d’acomplir els centres, serveis i establiments sanitaris assistencials (DOGC núm. 143, de 17.7.1981), en el seu article 2.e), contempla com a tals els que per la seva finalitat o per raó de les tècniques o mitjans que utilitzen tenen aquest caràcter.

Mitjançant el Decret 262/1990, de 23 d’octubre (DOGC núm. 1365, de 9.11.1990), es van establir els requisits tecnicosanitaris que havien de reunir els balnearis per ser autoritzats com a establiments sanitaris.

Darrerament s’ha constatat una evolució en l’oferta dels serveis dels establiments balnearis, que és cada cop més àmplia i diversificada. En aquest procés s’adverteix un increment tant de serveis assistencials diferents als estrictament relacionats amb el termalisme com d’activitats que no tenen una funció estrictament sanitària. Paral·lelament a aquest procés s’ha evidenciat un desenvolupament en la tipologia de teràpies que utilitzen l’aigua, independentment de les seves qualitats mineromedicinals, com a recurs sanitari, les quals es porten a terme també en establiments no balnearis.

En aquest context es considera convenient revisar la normativa reguladora de balnearis per ajustar-la a la realitat actual, i fixar els requisits tecnicosanitaris que han de complir els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia, tenint en compte les condicions higienicosanitàries que s’han de garantir en les aigües de tractament de les patologies dels seus possibles usuaris i que complementen els requisits que s’exigeixen també a la resta de centres i serveis assistencials que desenvolupen la seva activitat a Catalunya.

Aquest Decret es dicta en execució de les atribucions pròpies de la Generalitat en matèria de sanitat interior, de conformitat amb el que preveuen els articles 2, 29 i 41 de la Llei 14/1986, de 25 de juliol, general de sanitat, i l’article 10.k) de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya.

Per tot l’exposat, d’acord amb el que disposen els articles 61 i 62 de la Llei 13/1989, 14 de desembre, d’organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta del conseller de Sanitat i Seguretat Social, i amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1

Aquest Decret té per objecte establir els requisits tècnics i les condicions sanitàries que han de complir els serveis sanitaris de balneoteràpia i d’hidroteràpia, independentment que es prestin en establiments destinats exclusivament a aquestes finalitats o integrats en balnearis o centres on es realitzen altres activitats.

Article 2

Als efectes d’aquest Decret, s’entén per:

a) Serveis de balneoteràpia, els serveis que compten amb els mitjans necessaris i adequats per a la utilització preventiva i/o terapèutica d’aigües declarades mineromedicinals.

b) Serveis d’hidroteràpia, els serveis que compten amb els mitjans necessaris i adequats per a la utilització d’aigües amb finalitat mèdica preventiva i/o terapèutica.

Article 3

3.1  Les superfícies de tots els elements que integren la zona de tractament i els equipaments dels serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia han de ser de materials antilliscants i de fàcil neteja i desinfecció. En la construcció d’aquests elements no es poden utilitzar materials susceptibles de constituir-se en substrat per al creixement microbià. El disseny del paviment ha de garantir que no es formin acumulacions d’aigua.

3.2  Els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia, a més de les reglamentacions generals en matèria de seguretat i supressió de barreres arquitectòniques, han de complir els requisits materials i organitzatius següents:

3.2.1 Equipaments.

Equipaments generals:

a) Baranes i nanses, que són obligatòries en les zones de tractament.

b) Timbres de socors i alarmes de fàcil accés per als usuaris a les zones de tractament.

Equipaments sanitaris:

a) Sala de consulta mèdica amb una localització adequada i de fàcil accés que ha de comptar amb una pica pel rentat de mans.

b) Equipament bàsic per a emergències cardiorespiratòries.

c) Farmaciola, que ha de comptar amb les mesures de seguretat adequades, i que es trobarà sota la custòdia del metge responsable del servei.

3.2.2 Personal.

Els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia han d’estar dotats, com a mínim, del personal sanitari següent:

a) Personal mèdic. S’ha d’assegurar la presència física, com a mínim, d’un metge responsable dels tractaments mèdics i de l’activitat preventiva i terapèutica exercida, preferentment especialista en hidrologia, en un horari suficient per cobrir la seva activitat, que en cada cas serà valorat per l’òrgan autoritzant. Tot tractament sanitari requerirà la prescripció facultativa prèvia corresponent.

b) Personal tècnic i auxiliar necessari per al desenvolupament de les activitats terapèutiques pròpies.

Article 4

Els titulars dels serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia hauran d’identificar qualsevol aspecte de la seva activitat que sigui determinant per a garantir la higiene de les instal·lacions i els equipaments i les condicions sanitàries de les aigües. Així mateix, vetllaran perquè es defineixin, es posin en pràctica, s’acompleixin i s’actualitzin sistemes eficaços d’autocontrol dels riscos associats a aquestes activitats.

Els sistemes d’autocontrol estaran documentats i a disposició de l’autoritat sanitària competent i constaran, com a mínim, de:

a) Un programa de neteja i desinfecció de les instal·lacions i els equipaments, l’eficàcia del qual es comprovarà, periòdicament, mitjançant anàlisis microbiològiques. En aquest programa hi constarà una referència explícita al control d’inhaladors i dels elements de sortida d’aigua de les boques de les aixetes, ruixadors i difusors o carxofes de les dutxes.

b) Un programa de vigilància de les condicions sanitàries de les aigües utilitzades en els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia que permeti assegurar l’absència de microorganismes patògens, especialment de Legionel·la pneumophila, i que inclogui el seguiment de microorganismes indicadors de contaminació fecal.

c) Quan sigui necessari, un programa de tractament de l’aigua utilitzada en les diferents activitats en el qual hi hauran de constar els productes o els mètodes utilitzats per a la desinfecció, la forma d’aplicació i els controls que es realitzen per tal d’assegurar una correcta dosificació.

Els resultats i les incidències del sistema d’autocontrol s’han de registrar documentalment de manera que en qualsevol moment es pugui fer un seguiment retrospectiu d’aquests. Aquesta documentació estarà a disposició dels serveis d’inspecció i de l’autoritat sanitària competent durant un termini no inferior a dos anys.

Article 5

5.1  Els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia queden subjectes a:

a) L’autorització administrativa prèvia a la seva obertura o posada en funcionament.

b) La inscripció en el Registre de centres, serveis i establiments sanitaris de la Direcció General de Recursos Sanitaris.

c) L’obligació de comunicar, a través dels seus titulars, a la Direcció General de Recursos Sanitaris qualsevol modificació dels requisits estructurals i de funcionament, així com el tancament del servei. Si de l’esmentada comunicació se’n desprèn que la modificació és substancial, l’òrgan competent iniciarà el procediment d’autorització durant la tramitació del qual no es podrà iniciar l’exercici de la nova activitat.

d) L’obligació d’elaborar i comunicar, a través dels seus titulars, a l’Administració sanitària les informacions i les estadístiques sanitàries i socials que li siguin requerides.

e) El control i la inspecció del compliment de les condicions i els requisits que estableix aquest Decret i, si escau, l’aplicació del règim sancionador corresponent.

5.1  Els titulars dels serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia són responsables del compliment de les obligacions establertes a l’apartat anterior, com també de la de disposar de personal, instal·lacions, equipament i documentació necessaris per complir degudament amb els requisits establerts en aquest Decret.

Article 6

En la sol·licitud d’autorització sanitària, que s’ha d’adreçar a la Direcció General de Recursos Sanitaris, s’hi ha d’adjuntar la documentació següent:

a) Document acreditatiu de la condició del sol·licitant com a representant del titular del servei de balneoteràpia i d’hidroteràpia.

b) Justificant de la propietat de l’establiment on s’hagi d’ubicar el servei de balneoteràpia, si escau, o d’aquell altre títol que permeti l’ús de l’establiment per a la instal·lació del servei.

c) Memòria descriptiva de les activitats del servei de balneoteràpia i d’hidroteràpia.

d) Projecte tècnic que comprengui:

Memòria del projecte.

Utillatge i béns d’equip.

Plànols de la zona de tractaments, de la zona de consulta mèdica i de circulació fins a aquestes zones, signats per tècnics habilitats i degudament visats pel col·legi professional corresponent.

e) Relació del personal sanitari, amb indicació, pel que fa al personal mèdic, de l’horari de treball.

f) Documentació relativa al sistema d’autocontrol que es desenvoluparà a l’establiment.

Article 7

7.1  Correspon al director general de Recursos Sanitaris l’atorgament de l’autorització administrativa per a l’obertura o posada en funcionament i modificació de serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia.

7.2  El termini per resoldre i notificar la resolució del director general de Recursos Sanitaris d’obertura i funcionament és de sis mesos a comptar des de l’endemà de la presentació de la corresponent sol·licitud a l’òrgan competent. S’entendran estimades per silenci administratiu les sol·licituds que no hagin estat resoltes i notificades en el termini establert.

7.3  Aquesta autorització sanitària s’entén sens perjudici de les autoritzacions i/o les intervencions que correspongui atorgar o realitzar, d’acord amb altres normes d’aplicació en funció de l’establiment on s’ubiquin els serveis.

Article 8

Els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia han de mantenir les condicions exigides per a la seva autorització que resten sotmeses a la inspecció i control de l’autoritat sanitària competent. D’ofici o a instància de part, el director general de Recursos Sanitaris podrà revocar l’autorització com a conseqüència de l’acta que s’emeti per via d’inspecció, amb la tramitació prèvia del corresponent expedient.

Article 9

9.1  Les infraccions a les disposicions d’aquest Decret són sancionables de conformitat amb el que estableix el capítol VI del títol I, articles 32 a 36 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.

9.2  De conformitat amb el que estableix l’article 37 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat, les autoritats sanitàries podran adoptar la mesura de clausura de les instal·lacions que no comptin amb les autoritzacions preceptives prèvies, o de suspensió del seu funcionament fins que no s’esmeni el defecte o es compleixin els requisits exigits per raons de sanitat, higiene o seguretat. Aquesta mesura no tindrà caràcter de sanció.

9.3  Són òrgans competents per a la imposició de les sancions, els següents:

a) El director general de Recursos Sanitaris, en cas de multa fins a 5.000.000 de pessetes.

b) El conseller de Sanitat i Seguretat Social, en cas de multa fins a 35.000.000 de pessetes.

c) El Govern de la Generalitat, en cas de multa superior a 35.000.000 de pessetes.

Disposició addicional única

El que preveu aquest Decret s’entén sens perjudici de les competències del departament competent, pel que fa a la classificació, l’autorització d’explotació de les aigües i el control de l’aqüífer que alimenta el balneari i el seu perímetre de protecció, segons estableixen la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines, i el Reial decret 2857/1978, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament general per al règim de la mineria.

Disposicions transitòries

—1  Els serveis de balneoteràpia i d’hidroteràpia que estiguin en funcionament en el moment d’entrada en vigor del present Decret disposaran d’un període de sis mesos per adaptar la seva organització i les instal·lacions on es prestin els serveis a les previsions que s’hi contenen, i sol·licitar l’autorització sanitària corresponent.

—2  Els establiments balnearis que compten amb l’autorització administrativa atorgada segons el Decret 262/1990, de 23 d’octubre, hauran d’adequar-se en un termini de tres mesos comptador des de l’entrada en vigor d’aquest Decret al que disposen els articles 3.2.1, pel que fa a l’equipament sanitari, i 4 en relació amb els autocontrols microbiològics de les seves aigües.

Disposició derogatòria única

Es deroga el Decret 262/1990, de 23 d’octubre, pel qual s’estableixen els requisits tecnicosanitaris que han de complir els establiments balnearis.

Disposicions finals

—1  Es faculta el conseller de Sanitat i Seguretat Social per adoptar les mesures necessàries per a l’execució del que preveu aquest Decret.

—2  Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al DOGC.

Barcelona, 9 d’octubre de 2001

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Eduard Rius i Pey

Conseller de Sanitat i Seguretat Social

(01.278.070)